La mostra vol ser una relació estàtica i aliena entre l’observador i els fenòmens observats, assimilats inconscientment per una rutina selectiva. Un discurs sense lògica, focalitzant els aspectes estètics i lúdics que, en un moment donat, apareixen i creen la necessitat d’escollir i racionalitzar els fets fruit de l’observació.

Una observació transversal i longitudinal de l’entorn, un paisatge que apareix, que sempre està present i que no té entitat pròpia fins que focalitzem la nostra atenció.

El moment en què enfoquem els nostres sentis en allò que és objecte de l’ob- servació.

Un teló sempre present, que puja quan obrim els sentits per gaudir del major espectacle del món i prenem consciència del so, que passa lliscant per sobre del paisatge.

Un moment màgic, atzarós... en què els sentits es deixen portar en un procés de descobriment on apareixen els elements eterns, constants i plens de variables.

Ocells volant ras del paisatge, lliscant per marges invisibles, i aquest so estrident que constantment crida l’atenció amb ones que penetren els sentits, que flueixen en l’espai, que marquen camins, lleugeres variants que, any rere any, es repeteixen en una cerimònia sagrada.

Slide_1
Slide_2
Slide_3
Slide_4
Slide_5
Slide_6
Slide_7

Els materials utilitzats són objectes oblidats que han deixat de tenir un ús i que, un cop transformats, prenen una nova vida. Cartrons dipositats en contenidors, reutilitzats i redissenyats per a una nova funció.

Si mirem els residus de la nostra societat amb uns ulls diferents, descobrirem la infinitat de possibilitats que amaguen.

L’encant dels objectes descuidats, de les noses que suposen una deixalla, és que poden ser embolcalls de color, elements de rebuig que prenen una nova categoria. Tot depèn de la mirada de l’individu.

Els elements imprescindibles que deixen de ser funcionals són el resultat d’un consumisme desbordant fruit d’una societat enfollida per la premissa d’un sol ús.

Aquests objectes han perdut la seva dignitat esperant que algú en valori l’essència.

En una època d’exaltació del consum, on tot ha de ser nou, on tot ha de ser útil, ens envoltem d’objectes inútils que fan que la nostra vida depengui d’andròmines que faciliten i solucionen les nostres tasques, inclús aquelles per a les que no estem preparats i que mai haguéssim desitjat dur a terme.

Transformació, reutilització, donar un nou sentit, una nova funció a tots aquells elements que rebutgem i oblidem.


Cartó.

Fil ferro.

Paper crespo de tots els colors.

Acetat de polivinil.

Volare Pintures

Camins invisibles.


Sospirs penetrants que tallen l'espai amb formacions tèrmiques efímeres. Sons que desperten un matí aliè.


El sol no ha sortit encara però les ombres s'esvaeixen deixant pas a tonalitats daurades. Els ocells omplen amb silenci el filat del pati al atzar, sortint del no res. Sembla com si la nit els hagués col·locat un al costat de l'altre sense pressa.

Resten immòbils, callats, mentre el sol es dibuixa sobre l'horitzó.


Un primer raig de llum escalfa l'alè del dia. Contrastos. Temperatures que marquen l'espai. Rutes que són invisibles als sentits dels homes. Un so fort, desconegut i estrident. L’esclat embogit trenca la serenor de la penombra... cants? Xiscles, ones de so que rastregen l'aire.

Volare Escultures

La gravetat: un repte físic contra l’atracció universal dels mons que giren per mantenir-se en òrbita, per conservar la massa i l’espai, per crear la corda que fa anar el rellotge constant de la inèrcia del moviment. Polaritat. Atraccions. Energia de milions de partícules que allunyen el raonament.


Volare vol dir força i fragilitat. És un moviment eteri que s’alça cap el infinit lliscant per enormes masses invisibles de temperatures canviants que s’alcen i catapulten tots els sentits. És una forma aerodinàmica, plena de potencia, d’energia desbordant, de mecanismes màgics d’enginyeria divina: ocells lleugers fruit de milers d’anys de transformació.


Solidesa i transformació,

fragilitat i flexibilitat,

flexibilitat i potència,

potència i enginy,

enginy i suavitat.

Volare Llums

Ocells com a éssers del cel.


Vol trepidant,

vol pausat,

vol lliscant.


Energies genètiques amb mecàniques.

Estructures evolutives.

Moviments harmònics.

Coordinacions complicades que travessen espais lliures amb paranys invisibles.


El pes del cos.

El pes dels elements.

Els elements de l’esforç que reben les ordres fruit d’una història genètica en infinita evolució.


Evolució.

Aleteig.

Vol.

Aleteig.

Mabel Nieto
669 164 841 - info@mabelnieto.com
® 2014 Mabel Nieto - Tots els drets reservats - Site Credits: ramirezdisseny.cat