Homo andante, sinuós, capricis de la forma, moviment oscil·lant, les primeres passes de l’home, surten de la terra en una evolució ininterrompuda, surten de la terra en una evolució ininterrompuda, lenta, feixuga...


Camina fascinat per l’explosió de vida que es respira al seu voltant. Demà aixecarà els peus de la terra i s’hi dibuixaran; quina meravella pot esdevenir! Fins i tot volarà, estendrà els braços, aixecarà la mirada i, eteri, farà l’ascensió a l’espai d’una nova

dimensió; la seva imatge s’omplirà de colors, les línies de l’espai fosc.


Quan surt el sol, discret i emboirat, penetra per les fibres flotants dels somnis; el somni d’una pinzellada que damunt la pedra parla de les entranyes de l’home, dels seus desitjos, de les seves fites, de les seves rancúnies i dels seus déus que es reflecteixen damunt les roques tenyides amb sang.

Una petita ombra dibuixa formes etèries damunt les aigües tranquil·les d’una nit sense lluna.

Igual que una massa de vida informe, tova i densa, el record del seu passat es plasma i el vol pren forma. Les fulles es formen, però les paraules, les imatges... no retornen; es retorcen, s’amunteguen les unes sobre de les altres, i tan sols aconsegueixen crear el cromosoma de l’univers, l’origen dels orígens.

Slide_2
Slide_3
Slide_4
Slide_5

Els materials utilitzats són objectes oblidats que han deixat de tenir un ús i que, un cop transformats, prenen una nova vida. Cartrons dipositats en contenidors, reutilitzats i redissenyats per a una nova funció.

Si mirem els residus de la nostra societat amb uns ulls diferents, descobrirem la infinitat de possibilitats que amaguen.

L’encant dels objectes descuidats, de les noses que suposen una deixalla, és que poden ser embolcalls de color, elements de rebuig que prenen una nova categoria. Tot depèn de la mirada de l’individu.

Els elements imprescindibles que deixen de ser funcionals són el resultat d’un consumisme desbordant fruit d’una societat enfollida per la premissa d’un sol ús.

Aquests objectes han perdut la seva dignitat esperant que algú en valori l’essència.

En una època d’exaltació del consum, on tot ha de ser nou, on tot ha de ser útil, ens envoltem d’objectes inútils que fan que la nostra vida depengui d’andròmines que faciliten i solucionen les nostres tasques, inclús aquelles per a les que no estem preparats i que mai haguéssim desitjat dur a terme.

Transformació, reutilització, donar un nou sentit, una nova funció a tots aquells elements que rebutgem i oblidem.


Cartó.

Fil ferro.

Paper crespo de tots els colors.

Acetat de polivinil.

Origen Pintures

Demà ja és passat.

Avui tan sols és un sospir.


El ritme del batec del seu cor trenca el silenci i tots els silencis de tots els cors que, com ell, esclaten en línies i imatges de desitjos o, potser, només pensaments d’éssers que mai no han existit, però la seva empremta acoloreix el pensament dels somiadors de l’univers.


L’homo pren el seu nom, trontolla i es retorça en el seu cos, els déus el modelen des de l’infinit. L’homo, inconscient del seu origen, pren l’entitat de l’oblit de tot allò que, un dia, va ser escrit en la carn del seu cos, en la seva sang...


Vol arrencar el vol i ni tan sols no pot arrencar el pas.

Es retorça i gira oscil·lant per arribar a ésser el demà, que, construït de realitats, desplaça el moviment i s’envolta formant part de l’aire que conquesta el buit del pensament.

Homo andante.


Homo


L’espai és teu, teus són els sofriments, teus són els pensaments; teva és la pau i la fredor de la venjança.

Alça les cames de la terra com columnes estàtiques, domina el sòl que avui suporta el teu cos.


Balles amb un esclat de sons màgics que et recorden que ja no estàs sol, que el somni de la matèria és una realitat.


Relacions.


Interrelacions.

Interrelacions relacionades.

Relacions de desitjos.

Desitjós de desitjos.

Miratges de relacions.

Relacions inexistents, el tot i el no res.


L’ànima

L’ànima dels records.


Homo andante camina fins a l’infinit.


L’èxit i el fracàs.

Llibertat.

Llibertat per a somiar.

Llibertat per a plorar.

Llibertat per amagar l’oblit que es trans- forma en futur.


Sols una petjada en l’espai del pensament eteri; les formes dansant enfollides; unes mans sortides de les entranyes de la vida acompanyen els extrems dels teus dits encara informes i et fan girar amb un somriure insinuat, mentre el vent acarona el teu cos nu. La nit es fon per donar pas a la llum, un raig de vida, el misteri.


El pes del cos.

El pes dels elements.

Els elements de l’esforç que reben les ordres fruit d’una història genètica en infinita evolució.


Tu seràs el teu camí.

El teu camí, el canvi.

I el canvi, la teva mirada.

La mirada que desperta, que busca i troba.

Que troba i somia que un dia albirarà l’albada.


L’albada tan sols és un segon i dóna pas a un ritme de colors embadalits per la foscor d’ahir.

Camina.

Camina.

Camina.

Obre les finestres dels teus sentiments.

Ara ja pots ballar fins que el teu moviment et transporti fins a sensacions destinades als déus; tanca els ulls i ja hi ets.


L’arribada iniciàtica al món de l’absurd, al món del tot o res; al món de la profunditat, al món dels estàtics, al món dels que, com tu, un dia, van decidir que ja n’hi havia prou i cercaren la llum que llueix des de la inexistència fins a les puntes dels dits.


Homo.

Homo pensant.

Homo dansant.

Homo deambulant.

Homo, homo, homo.


Els camins del cel, reflexes d’una terra lluent, incandescent, la transcendència dels esperits alterats, la buidor esperpèntica de l’odi.


L’ondulació del vent, impossible i lent, fa el seu treball constant sense treva. Els segles tan sols són segons, dècimes de segon que mouen el rellotge estàtic de l’existència, l’existència de les formes amagades que ben aviat sortiran a la llum, a la llum freda dels estels, enllà, a l’infinit.


Quin calfred que envolta les paraules del silenci quan s’ignoren l’una al costat de l’altra! No reconeixen l’existència de les altres; els seus ulls tancats, ignorants de la seva existència, dormen acaronats per la brisa d’un vespre daurat.

Mabel Nieto
669 164 841 - info@mabelnieto.com
® 2014 Mabel Nieto - Tots els drets reservats - Site Credits: ramirezdisseny.cat